Imagen FB de Pere Bessó
VOL EN FLOR
y empollaremos el ala aún no
nacida
de la noche, hermana
de esta ala huérfana del día,…
César Vallejo
de la noche, hermana
de esta ala huérfana del día,…
César Vallejo
Dins de tants laberints, l’orfandat
insoluble al costat de l’extraviament del que encara és confús camí, o
estimball. Em llance a l’ala encara en flor, cap a la nit o el dia, o a la
viduïtat avançada. Sempre es fa de dia de sobte l’esperma en les vocals; el
tòtem de la incertesa mossega el tròpic de les illades: flueix en la memòria la
cadira buida dels astres i aquest caos de les serradores de la insània. (Als fardells embalsamats de la pèrdua,
l’alé respira tota orfandat de braços.)
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
VUELO EN CIERNES
y empollaremos el ala aún no
nacida
de la noche, hermana
de esta ala huérfana del día,…
César Vallejo
de la noche, hermana
de esta ala huérfana del día,…
César Vallejo
Dentro de tantos laberintos, la orfandad
insoluble junto al extravío de lo que aún es confuso camino, o despeñadero. Me
lanzo al ala todavía en ciernes, hacia la noche o el día, o a la viudez
anticipada. Siempre amanece de súbito la esperma en las vocales; el tótem de la
incertidumbre muerde el trópico de los ijares: fluye en la memoria la silla
vacía de los astros y ese caos de los aserraderos de la insania. (En los fardos embalsamados del extravío, el
aliento respira toda orfandad de brazos.)
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga