domingo, 15 de septiembre de 2019

LES CRIPTES DE LA SON

Imagen FB de Pere Bessó





LES CRIPTES DE LA SON




Las criptes de la son sempre són certeses: des de l’ombra consumada, la nit, les errades en minúscules de l’alfabet, la pluja expectant de l’espill clavado en el llavi de fred de la ferida.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




LAS CRIPTAS DEL SUEÑO




Las criptas del sueño siempre son certidumbres: desde la sombra consumada, la noche, las erratas en minúscula del alfabeto, la lluvia expectante del espejo clavada en el labio de frío de la herida.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

EN CADASCUNA DE LES PARAULES

Imagen FB de Pere Bessó






EN CADASCUNA DE LES PARAULES




En cadascuna de les paraules del respir aquell mar alienat de les demesies (rellig per si de cas l’agulla de cap de mel de la primera ranera de l’alba.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




EN CADA UNA DE LAS PALABRAS




En cada una de las palabras del respiro aquel mar enajenado de las demasías (releo por si acaso el alfiler de miel del primer estertor del alba.)
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

SEMPRE ÉS UNA MENA D’ENDEVINALLA

Imagen FB de Pere Bessó





SEMPRE ÉS UNA MENA D’ENDEVINALLA




Sempre és una mena d’endevinalla mirar-te en la gota que rebufa als cascos de l’animal confús de la línia que espia el vòrtex d’aquell pa nostre dels contraris falsificats en l’aurora —un riu del monòleg fatigat del futur i el seu limbe de parpelles líquids un riu davant de l’epitafi d’un melic amb estries de saliva mentre l’ull juga a ser ala i les mans un peix en l’alta muntanya del cabdell.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ






SIEMPRE ES UNA SUERTE DE ACERTIJO




Siempre es una suerte de acertijo mirarte en la gota que respinga sobre los cascos del animal confuso de la línea que espía el vórtice de aquel pan nuestro de los contrarios falsificados en la aurora —uno ríe del monólogo fatigado del futuro y su limbo de párpados líquidos uno ríe frente al epitafio de un ombligo con estrías de saliva mientras el ojo juega a ser ala y las manos un pez en la alta montaña del ovillo.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

A LES PUNXADES DE LA MEMÒRIA

Imagen FB de Pere Bessó





A LES PUNXADES DE LA MEMÒRIA




A les punxades de la memòria la nostàlgia no deixa de mostrar
les seues pors: l’ànsia és una massacre dels meus propis batecs
Així veig l’infinit des de l’aquari de la meua cara el peix en fugida
que disserta entre moltes aigües horribles
Sempre tinc aquesta sensació de plorar irressistiblement
en alguna paret groga que el temps ha canviat a cegues
La molsa ací com una trobada de mixtos cremats
Els colps ací que cobreixen les ombres del grafit i de genolls
Les petites nits totes les nits com una sospita
Sembla que el no-res substitueix el no-res en la seua agra fossa
Sempre hom és víctima d’algun enderroc d’aquests colps secs
amplificats del desconcert
de la bèstia que ens desperta des del sostre o del resquill
vibrant que repunta en els sentits a la finestra o la porta
De vegades el país se’ns apareix lívid de sang i espant.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





EN LAS PUNZADAS DE LA MEMORIA




En las punzadas de la memoria la nostalgia no deja de asomar
sus miedos: el ansia es una masacre de mis propios pálpitos
Así veo el infinito desde el acuario de mi cara el pez en fuga
que diserta entre muchas aguas horribles
Siempre tengo esa sensación de llorar irresistiblemente
sobre alguna pared amarilla que el tiempo ha cambiado a ciegas
El musgo ahí como un encuentro de fósforos quemados
Los golpes ahí que cubren las sombras del grafiti y de rodillas
las pequeñas noches todas las noches como una sospecha
Parece que la nada reemplaza a la nada en su agria fosa
Siempre se es víctima de algún escombro de esos golpes secos
amplificados del desconcierto
de la bestia que nos despierta desde el techo o de la esquirla
vibrante que repunta en los sentidos en la ventana o la puerta
A veces el país se nos aparece amoratado de sangre y espanto.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga