SOBRESALTS DEL SOMNI

Imgen FB de Pere Bessó

SOBRESALTS DEL SOMNI

Som aquest somni sumit en el sobresalt de cada dia:
Al carrer cap cendra no renta les ombres que va deixant el dolor
Som sense dubte éssers diminuts en un país que camina a l’inrevés
El orgull nacional és només un forat de set que algú cavà
En la seua asfíxia una mena d’agonia que endurida s’ennuega
Sovint som estranya geografia en unes altres latituds:
Una gota de rosada dispersa no ens salva de tant absurd buidat
L’infern brolla de la frontissa dels taüts quasibé com un altre sol
El que ens resta és el peix d’horror bracejant en la intempèrie
i fragments d’escapularis en la identitat del fum.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

SOBRESALTOS DEL SUEÑO

Somos ese sueño sumido en el sobresalto de cada día:
en la calle ninguna ceniza lava las sombras que va dejando el dolor
Somos sin duda seres diminutos en un país que camina al revés
El orgullo nacional es sólo un agujero de sed que alguien cavó
en su asfixia una forma de agonía que endurecida atraganta
A menudo somos extraña geografía en otras latitudes:
Una gota de rocío disperso no nos salva de tanto absurdo ahuecado
El infierno brota del gozne de los ataúdes casi como otro sol
Lo que nos queda es el pez de horror braceando en la intemperie
y fragmentos de escapularios en la identidad del humo.
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga

PEIX DE SANG

Imagen FB de Pere Bessó

PEIX DE SANG

Ací el peix de sang a la cassola de la nit o l’ocell del crit a les ratlles del quadern dels cadàvers cada vegada més les parets despinten els meus ulls per uns altres colors a vegades és violenta cada ensopegada davant del brunzit de la pobresa o els trets que expiren en la gola: el país coixeja des d’abans de la meua infància llits buits i desterraments en la meua boca el nus cec que s’estén fins als genolls: ara sé que els trens creuen tota aquesta geografia de cases fantasmes aquells trens que alegraven els diumenges de la meua infància.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

PEZ DE SANGRE

Aquí el pez de sangre en la cacerola de la noche o el pájaro del grito en los renglones del cuaderno de los cadáveres cada vez las paredes despintan mis ojos por otros colores a veces es violento cada tropiezo frente al zumbido de la pobreza o los balazos que expiran en la garganta: el país cojea desde antes de mi infancia camas vacías y destierros en mi boca el nudo ciego que se extiende hasta las rodillas: ahora sé que los trenes cruzan toda esa geografía de casas fantasmas aquellos trenes que alegraban los domingos de mi infancia.

.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga