domingo, 5 de enero de 2020

CLAM EN TERRA

Imagen FB de Pere Bessó





CLAM EN TERRA




Un silenci de parets clama com un ganivet d’oblits.
Només hi ha manca de paraules en el cor deshabitat del país.
Els atris s’estenen cecs en algun rostoll suïcida d’ocells,
mentre una llàgrima afirma la pobresa,
en aquesta terra de abandons que només vol ser oblit.
En algun cantó, els pals d’aigua, neguen els llampecs.
Roncs de sang circumciden màscares de somriures,
amulets sense ulls pengen de l’imaginari que sospira davant
de les teranyines del bri.
Des de la terra de l’exasperació, la trama d’una orfandat
de finestres. (Ací la caverna busca la meua ànima de secreta llegenda.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




CLAMOR EN TIERRA




Un silencio de paredes clama como un cuchillo de olvidos.
Solo hay carencia de palabras en el corazón deshabitado del país.
Los atrios se extienden ciegos en algún rastrojo suicida de pájaros,
mientras una lágrima afirma la pobreza,
en esta tierra de abandonos que únicamente quiere ser olvido.
En alguna esquina, los mástiles de agua, niegan los relámpagos.
Ronquidos de sangre circuncidan máscaras de sonrisas,
amuletos sin ojos cuelgan del imaginario que suspira frente
a las telarañas de la brizna.
Desde la tierra de la exasperación, la trama de una orfandad
de ventanas. (Aquí la caverna busca mi alma de secreta leyenda.)
.
Del libro: Precariedades, 2020
©André Cruchaga

INDAGACIÓ EN LA CAVERNA

Imagen FB de Pere Bessó





INDAGACIÓ EN LA CAVERNA




En el mateix lloc de la caverna, el ferment de la matinada.
En semblant claustre la cruïlla de somnis com un càntir adolorit;
puja la paraula i desvetla la seua hipnosi i la fulla de supersticions,
i la successió d’infusions del temps.
En una carabassa tecomate d’invisibles espills d’aigua, baixa al submón
el profà, les branques negres de l’alè, els ocells lívids
d’un llarg cansament. Les aurores estranyes en vigílies
de tancar els ulls. Tots els pecats junts, sense sabates.
Un tro de floridura és llançat a la vida. És recurrent la matèria
trencada de tot el fragor davall dels peus,
de totes les afonies que desviuen en el fèretre.
Però ací em quede, quasibé immutable, al cor de la nit.
Indague en el vell testament de la tempesta: tot va més enllà
De l’ofec fosc que ens propicia la llum o el desempar.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




INDAGACIÓN EN LA CAVERNA




En el mismo sitio de la caverna, el fermento de la madrugada.
En dicho claustro el cruce de sueños como un cántaro dolorido;
sube la palabra y desvela su hipnosis y la hoja de supersticiones,
y la sucesión de infusiones del tiempo.
En un tecomate de invisibles espejos de agua, baja al submundo
lo profano, las ramas negras del aliento, los pájaros amoratados
de un largo cansancio. Las auroras extrañas en vísperas
de cerrar los ojos. Todos los pecados juntos, sin zapatos.
Un trueno de moho, es arrojado a la vida. Es recurrente la materia
rota de todo el fragor debajo de los pies,
de todas las afonías que desviven en el féretro.
Pero aquí me quedo, casi inmutable, en el corazón de la noche.
Indago en el viejo testamento de la tormenta: todo va más allá
del ahogo oscuro que nos propicia la luz o el desamparo.
.
Del libro: Precariedades, 2020
©André Cruchaga