miércoles, 16 de enero de 2019

FINITUD

Imagen FB de Pere Bessó





FINITUD




Al voltant de les ombres, només la despulla i el tempteig al fons del pantà: ja no hi ha lloc per a l’ascens.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




FINITUD




Alrededor de las sombras, sólo el despojo y el tanteo en el fondo del pantano: ya no hay lugar para el ascenso.
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga



PURULÈNCIA

Imagen FB de Pere Bessó





PURULÈNCIA




Aquell novembre cavà als ulls tota la set. La dansa del paradís fou l’ofec continu de les paraules. (Supose que ningú no sortí il·lés amb tanta ferida.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PURULENCIA




Aquel noviembre cavó en los ojos toda la sed. La danza del paraíso fue el continuo ahogo de las palabras. (Supongo que nadie salió ileso con tanta herida.)
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

OBEDIÈNCIA

Imagen FB de Pere Bessó





OBEDIÈNCIA




Cenyides les ombres al cos, acate la voluntat del temps que fineix: sense descans, el sanglot estreny els imaginaris. La tempesta madura en els esclats de sal fins a desgastar la superfície del futur.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




OBEDIENCIA




Ceñidas las sombras al cuerpo, acato la voluntad del tiempo que fenece: sin descanso, el sollozo aprieta los imaginarios. La tormenta madura en los estallidos de sal hasta desgastar la superficie del futuro.

Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

OMBRES VELLES

Imagen FB de Pere Bessó





OMBRES VELLES




El dia és una estàtua on resplendeix el patíbul. En la llum cremen de fam els braços, com les velles plomes de la sang.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




SOMBRAS VIEJAS




El día es una estatua donde resplandece el patíbulo. En la luz, arden de hambre los brazos, como las viejas plumas de la sangre.
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André CruchaGA

MEMÒRIA

Imagen FB de Pere Bessó





MEMÒRIA




Res no fa oblidar les portes obertes: després de la sufocació de les mirades, la memòria comença a donar-li sentit al convex.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




MEMORIA




Nada hace olvidar las puertas abiertas: tras el sofoco de las miradas, comienza la memoria a darle sentido a lo convexo.
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga

PERSECUCIÓ

Imagen FB de Pere Bessó





PERSECUCIÓ




Al lluny els udols del bosc que no obliden. Mai no hi ha treva, sinó un tambor d’enderrocs del pretèrit. O aquella dansa de cadàvers pòstums que encarnen les cadenes immundes del foc.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PERSECUCIÓN




A los lejos los alaridos del bosque que no olvidan. Jamás hay tregua sino un tambor de escombros del pretérito. O aquella danza de cadáveres póstumos que encarnan las cadenas inmundas del fuego.
.
Del libro “Paradise road”, 2019
©André Cruchaga