LABERINT

Imagen cogida de la red

LABERINT

No hi ha camí sense que escometa la plural cendra de l’alé. (Joc al bestiari
i a l’àpex del deliri, a l’anatomia alada dels peixos 
i a les absències àcides del temps.)
Res no té sentit en les concavitats de l’eco, ni les estranyes xarxes
de l’espera i el crepuscle: estic cansat de suportar la història
i els jardins emblanquinats del sospir;
a certes hores tot és indesxifrable, dia i nit l’opulència de les teranyines,
el traqueteig de les baralles,
els llindars tallats pel vent, els àvids secrets com una llança.
Davant de la meua mateixa natura, la inclemència soterrada del sanglot.
Davant dels carrerons desmesurats de les ruïnes, l’atri del cataclisme.

“Laberint” [‘Laberinto’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

LABERINTO

No hay camino sin que embista la plural ceniza del aliento. (Juego al bestiario
y al vértice del delirio, a la anatomía alada de los peces 
y a las ausencias ácidas del tiempo.)
Nada tiene sentido en las concavidades del eco, ni las extrañas redes
de la espera y el crepúsculo: estoy cansado de soportar la historia
y los jardines encalados del suspiro;
a ciertas horas todo es indescifrable, día y noche la opulencia de las telarañas,
el tableteo de las barajas,
los umbrales sajados por el viento, los ávidos secretos como una lanza.
Ante mi propia naturaleza, la inclemencia soterrada del sollozo.
Ante los callejones desaforados de las ruinas, el atrio del cataclismo.

Barataria, 15.I.2014