TOT ÉS MALENCONIA
Sota la fulla d’ossos, les mans
cremades al rostre: en aquest alè de fosc llindar ningú no escriu, encara que
fumege el llampec dels vastos litorals de les pulsacions. Ningú, encara que
arrossegue ocells travessats per ganivets. Una bèstia de forcons enormes
mossega el portal del pit, grinyola el jo del miratge: a frec de l’esquelet del
cerç, tot és malenconia, una flassada de llenya seca sense domicili propi.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE
BESSÓ
TODO ES MELANCOLÍA
Bajo la hoja de huesos, las manos
quemadas sobre el rostro: en este aliento de oscuro umbral nadie escribe,
aunque humee el relámpago de los vastos litorales de las pulsaciones. Nadie,
aunque arrastre pájaros atravesados por cuchillos. Una bestia de horcones
descomunales muerde el portal del pecho, rechina el yo del espejismo: al roce
del esqueleto del cierzo, todo es melancolía, una cobija de chiriviscos sin
domicilio propio.
.
Del libro: “Lejanías rotas”, 2020
©André Cruchaga