TOT ÉS MALENCONIA│ TODO ES MELANCOLÍA

 

Imagen Pinterest

TOT ÉS MALENCONIA

 

 

Sota la fulla d’ossos, les mans cremades al rostre: en aquest alè de fosc llindar ningú no escriu, encara que fumege el llampec dels vastos litorals de les pulsacions. Ningú, encara que arrossegue ocells travessats per ganivets. Una bèstia de forcons enormes mossega el portal del pit, grinyola el jo del miratge: a frec de l’esquelet del cerç, tot és malenconia, una flassada de llenya seca sense domicili propi.

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

TODO ES MELANCOLÍA

 

 

Bajo la hoja de huesos, las manos quemadas sobre el rostro: en este aliento de oscuro umbral nadie escribe, aunque humee el relámpago de los vastos litorales de las pulsaciones. Nadie, aunque arrastre pájaros atravesados por cuchillos. Una bestia de horcones descomunales muerde el portal del pecho, rechina el yo del espejismo: al roce del esqueleto del cierzo, todo es melancolía, una cobija de chiriviscos sin domicilio propio.

.

Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga