viernes, 23 de noviembre de 2018

CRIPTA DE L’INFINIT

Imagen FB de Pere Bessó





CRIPTA DE L’INFINIT




Ens fa mal aquest recinte on l’ull s’apinya. Ens fa mal, a diferència de les cartografies, aquesta anadura immòbil del terrestre. Un desembasta en el sepulcre tots els ofecs, aquesta altra presó de malson de la nit i les travessies del son en l’àncora de l’asfíxia. Mentre ens consumeix el rellotge, s’engrandeix el grotesc, igual que els tallers hermètics de les màscares. En la davallada, l’absolut objectiu i el trassumpte de la cripta. (Després de l’ostentació dels espills, les fissures fossilizades de l’horitzó i el vent arran de terra dels límits difusos. Res no ens queda després, ni tan sols l’ombra de l’abecedari, ni tan sols la disfressa del fals paradís. Tot ací es legítima impostura: copula en la gola la picada de l’espantall.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





CRIPTA DEL INFINITO




Nos duele este recinto donde el ojo se apiña. Nos duele, a diferencia de las cartografías, esta andadura inmóvil de lo terrestre. Uno deshilvana en el sepulcro todos los ahogos, esa otra cárcel de pesadilla de la noche y las travesías del sueño en el ancla de la asfixia. Mientras nos consume el reloj, se agranda lo grotesco, igual que los talleres herméticos de las máscaras. A ratos se nos queman las lágrimas y deshacen los molares. En el descenso, el absoluto objetivo y el trasunto de la cripta. (Tras la ostentación de los espejos, las fisuras fosilizadas del horizonte y el viento a ras del suelo de los límites difusos. Nada nos queda después, ni siquiera la sombra del abecedario, ni siquiera el disfraz del falso paraíso. Todo ahí es legítima impostura: copula en la garganta el picotazo del espantapájaros.)

Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018
©André Cruchaga