miércoles, 29 de abril de 2020

SUPLANTACIONS

Imagen FB de Pere Bessó





SUPLANTACIONS




Damunt del pellam de la remor, cremarem totes les astes?
Demà o passat, sempre la roba vella sacsejant-nos l’ànima,
trastornades les infanteses en el fons dels fematers.
En res no difereix ja la realitat de certes imantacions:
els escalpels de la son obrin idil·lis sepulcrals, buiden la pell
secant de les estàtues, corquen braços i penediments.
Des de la finestra, els ulls tancats en aquesta irrealitat esperitada.
Des del país, el rampell del que recordem.
En el país, el carnaval i les processons de fum sense dissimulació.
Sense dissimulació la mosca de boira que xiscla als carrers.
Sense disimulació un país d’incerteses en un jardí de dents.
Sense disimulació la prehistòria del riure a la vora de les cunetes.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




SUPLANTACIONES




Sobre la pelambre del rumor, ¿quemaremos todas las astas?
Mañana o pasado, siempre la ropa vieja sacudiéndonos el alma,
trastornadas las infancias en el fondo de los basureros.
En nada difiere ya la realidad con ciertas imantaciones:
los escalpelos del sueño abren idilios sepulcrales, vacían la piel
secante de las estatuas, carcomen brazos y remordimientos.
Desde la ventana, los ojos encerrados en esta irrealidad posesa.
Desde el país, el arrebato de lo que uno recuerda.
En el país, el carnaval y las procesiones de humo sin disimulo.
Sin disimulo la mosca de niebla que chilla en las calles.
Sin disimulo un país de incertidumbres en un jardín de dientes.
Sin disimulo la prehistoria de la risa a la orilla de las cunetas.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga