Imagen FB de Pere Bessó
ESTANY
DEL DILUVI
Sourds, étang, — Ecume,
roule sur le pont, et par-dessus les bois; — draps noirs et orgues, — éclairs
et tonnerre, — montez et roulez ; — Eaux et tristesses, montez et relevez les
Déluges.
Arthur Rimbaud
Arthur Rimbaud
Sí, des de la
finestra, el diluvi, l’horror, l’aurora moribunda, la darrera llàntia de l’alè.
Un mar de draps desvetlats, estèn les seues filagarses amargues en les
pulsacions toves de la fam. A sobre la impaciència dels somnis, el sexe
encapsulat de la brasa. Una foscor de llampecs llepa la pell embrancada de la
campana. De sobte, un contrallum murmura en l’espill boscós del tacte, o en la
intensitat fruital de les randes. Ací, les aigües seminals, les volubles aigües
de l’estany, el sempre encens dels canelobres, el verí ondulant a la boca.
Entre tanta desraó, ulls i mans, l’encallament mut de les ombres.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
ESTANQUE DEL DILUVIO
Sourds, étang, — Ecume,
roule sur le pont, et par-dessus les bois ; — draps noirs et orgues, — éclairs
et tonnerre, — montez et roulez ; — Eaux et tristesses, montez et relevez les
Déluges.
Arthur Rimbaud
Arthur Rimbaud
Sí, desde la
ventana, el diluvio, el horror, la aurora moribunda, el candil último del
respiro. Un mar de trapos desvelados, extiende sus hilachas amargas en las
pulsaciones huecas del hambre. Sobre la impaciencia de los sueños, el sexo
encapsulado de la brasa. Una oscuridad de relámpagos lame la piel enzarzada de
la campana. De pronto, un contraluz murmura en el espejo boscoso del tacto, o
en la intensidad frutal de los encajes. Ahí, las aguas seminales, las volubles
aguas del estanque, el siempre incienso de los candelabros, el veneno ondulante
en la boca. Entre tanta sinrazón, ojos y manos, el encallamiento mudo de las
sombras.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga