miércoles, 29 de julio de 2020

ESTANY DEL DILUVI │ ESTANQUE DEL DILUVIO

Imagen FB de Pere Bessó





ESTANY DEL DILUVI




Sourds, étang, — Ecume, roule sur le pont, et par-dessus les bois; — draps noirs et orgues, — éclairs et tonnerre, — montez et roulez ; — Eaux et tristesses, montez et relevez les Déluges.
Arthur Rimbaud




Sí, des de la finestra, el diluvi, l’horror, l’aurora moribunda, la darrera llàntia de l’alè. Un mar de draps desvetlats, estèn les seues filagarses amargues en les pulsacions toves de la fam. A sobre la impaciència dels somnis, el sexe encapsulat de la brasa. Una foscor de llampecs llepa la pell embrancada de la campana. De sobte, un contrallum murmura en l’espill boscós del tacte, o en la intensitat fruital de les randes. Ací, les aigües seminals, les volubles aigües de l’estany, el sempre encens dels canelobres, el verí ondulant a la boca. Entre tanta desraó, ulls i mans, l’encallament mut de les ombres.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ESTANQUE DEL DILUVIO




Sourds, étang, — Ecume, roule sur le pont, et par-dessus les bois ; — draps noirs et orgues, — éclairs et tonnerre, — montez et roulez ; — Eaux et tristesses, montez et relevez les Déluges.
Arthur Rimbaud




Sí, desde la ventana, el diluvio, el horror, la aurora moribunda, el candil último del respiro. Un mar de trapos desvelados, extiende sus hilachas amargas en las pulsaciones huecas del hambre. Sobre la impaciencia de los sueños, el sexo encapsulado de la brasa. Una oscuridad de relámpagos lame la piel enzarzada de la campana. De pronto, un contraluz murmura en el espejo boscoso del tacto, o en la intensidad frutal de los encajes. Ahí, las aguas seminales, las volubles aguas del estanque, el siempre incienso de los candelabros, el veneno ondulante en la boca. Entre tanta sinrazón, ojos y manos, el encallamiento mudo de las sombras.
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga