miércoles, 22 de enero de 2020

TERRA DEL PAÍS

Imagen FB de Pere Bessó





TERRA DEL PAÍS




Sobre el país, la verema corcada del bolic i les flassades.
Sobre el país l´alè de bahareque i les cases transides de pena.
Sobre el país els jocs prehistòrics dels sentiments,
la publicitat de tile fins als cartílags, els beuratges de la por fins
al punt de l´extermini.
Sobre el país gemeguen les ferides i algunes cicatrius.
Des de sempre escuma i fum com a revòlvers de menja:
regna el mirall amb el seu paradís de monòleg pervertit.
El dolor més gran que tinc és aquest país amb el seus excusats de disbarats
i els records del perill diari que s´alça com a orgasmes
de malèvola concupiscència: sovint se’ns destiny
com a bé públic, de vegades sospitós en el buit del coixí.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




TIERRA DEL PAÍS




Sobre el país, la vendimia carcomida del petate y las cobijas.
Sobre el país el aliento de bahareque y las casas transidas de pena.
Sobre el país los juegos prehistóricos de los sentimientos,
la publicidad de tile hasta los cartílagos, los brebajes del miedo
hasta el punto del exterminio.
Sobre el país gimen las heridas y algunas cicatrices.
Desde siempre espuma y humo como revólveres de comida:
reina el espejismo con su paraíso de monólogo pervertido.
El mayor dolor que tengo es este país con sus retretes de desatino
y los recuerdos del peligro diario que se levanta como orgasmos
de aviesa concupiscencia: a menudo se nos destiñe
como bien público, a veces sospechoso en el vacío de la almohada.
.
Del libro: Precariedades, 2020
©André Cruchaga

CLANDESTINITAT DE LA SET

Imagen FB de Pere Bessó





CLANDESTINITAT DE LA SET




En la clandestinitat de la set, les parets de l’alè en la proximitat de l’aigua. Algú des de la vegetació de la ferida, obri les venes del perfum fins a aquells vasts esbufecs de la gota d’infinit. Just després, el No-res i la sobretaula de l’erm amb els clavells mossegats del conjur. De sobte, vénen els somnis aspres i la paràbola de l’indicible.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




CLANDESTINIDAD DE LA SED




En la clandestinidad de la sed, las paredes del aliento en la proximidad del agua. Alguien desde la vegetación de la herida, abre las venas del perfume hasta aquellos vastos resuellos de la gota de infinito. Justo, después, la Nada y la sobremesa del páramo con los claveles mordidos del conjuro. De repente, vienen los sueños ásperos y la parábola de lo indecible.
.
Del libro: Precariedades, 2020
©André Cruchaga