jueves, 13 de junio de 2019

FÈRETRE

©Pintura de Isaak Levitan





FÈRETRE




Ciego sería el que llorara
Las tinieblas del féretro sin límites
Vicente Huidobro




Dins del fèretre, l’horitzó de braços en el darrer vol. En la fusta ensordeix la carn, mentre la nit mossega la llum tènue del quinqué. Deixa’m sense aquests límits darrers del silenci, damunt del so gris de l’aigua. De vegades plore aquell instant clar del teu cos, la música amorosa de les teues illades, el crit sord del melic a la meua boca. Però sé també que la nit és el teu cos i que ací em perd entre immòbils tendreses. 
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





FÉRETRO




Ciego sería el que llorara
Las tinieblas del féretro sin límites
Vicente Huidobro




Dentro del féretro, el horizonte de brazos en el último vuelo. En la madera ensordece la carne, mientras la noche muerde la luz tenue del quinqué. Déjame sin esos límites postreros del silencio, sobre el sonido gris del agua. A veces lloro aquel instante claro de tu cuerpo, la música amorosa de tus ijares, el sordo grito del ombligo en mi boca. Pero sé también que la noche es tu cuerpo y que ahí me pierdo entre inmóviles ternuras.
.
Del libro “Estación Huidobro”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de Isaak Levitan