martes, 1 de marzo de 2022

ULLERES DE LA NIT BLAVA│ OJERAS DE LA NOCHE AZUL

 

Imagen FB de Pere Bessó


ULLERES DE LA NIT BLAVA

 

 

En las ojeras de la noche azul

Pere Gimferrer

 

 

El dringar de les monedes del vent sobre el cel del bosc de les pinzellades, destiny la veu, però no la set. En la cocció, el cos de sal colpeja les armadures de l’aigua, la pell a contrallum dels ulls de les ombres com les portes de les que parla Guillaume Apollinaire, “les artèries inflades”, la tempesta desplomada als carrers de les venes. A les ulleres de fusta dels genets de pedra, els cavalls blaus de la nit, aquesta litúrgia liturgia interior de demanar aigua fins a enrunar la pols de la sequera.

.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

.

.

OJERAS DE LA NOCHE AZUL

 

 

En las ojeras de la noche azul

Pere Gimferrer

 

 

El tintineo de las monedas del viento sobre el cielo del bosque de las pinceladas, destiñe la voz, pero no la sed. En la cocción, el cuerpo de sal golpea las armaduras del agua, la piel a contraluz de los ojos de las sombras como las puertas de las que habla Guillaume Apollinaire, “las arterias hinchadas”, la tormenta desplomada sobre la calles de las venas. En las ojeras de madera de los jinetes de piedra, los caballos azules de la noche, esa liturgia interior de pedir agua hasta derribar el polvo de la sequía.

.

De ‘Como quien pide luz o pide agua’, 2021.2022

©André Cruchaga