sábado, 11 de abril de 2020

ESTRANY TRENC D’ALBA

©Pintura de Robert Roth






ESTRANY TRENC D’ALBA




Lladruguen al meu voltant els gossos desvetlats de la pedra tosca: al seu tall sord de dents, els ulls buidats per l’abandó i aquella llàgrima perbocada sobre la impotència. Giren els ulls com escalpels d’un cavall cremat pels taüts del cel. Tanta nit acumulada en la pell de les meues quimeres! Ara em resulta estrany i dubtós el fuet de la indiferència; estranya, també, la porta del llampec, aquest fred cru de cada trenc d’alba. Si alguna cosa ens queda, és allò que mai no abastàrem: només fugir de la crueltat d’un grapat de tile.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ESTRAÑO AMANECER




Ladran a mi alrededor los perros desvelados de la piedra pómez: en su filo sordo de dientes, los ojos vaciados por el abandono y aquella lágrima vomitada sobre la impotencia. Giran los ojos como escalpelos de un caballo quemado por los ataúdes del cielo. ¡Tanta noche acumulada en la piel de mis quimeras! Ahora me resulta extraño y dudoso el látigo de la indiferencia; extraña, también, la puerta del relámpago, este frío crudo de cada amanecer. Si algo nos queda, es lo que nunca alcanzamos: solo huir de la crueldad de un puñado de tile.
.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.
©André Cruchaga
©Pintura de Robert Roth