viernes, 5 de abril de 2019

FONS FOSC


©Pintura de Isidora Mikhailovich





FONS FOSC




—Cerrad aquella puerta
que está entreabierta en las entrañas…
César Vallejo




En la trona dels espills, la multitud del temps i les seues sabates gastades. Ens fartà el nuvolàs d’històries inexplicables, la fulla de sang, breu de la consciència. Restà l’entranya esquinçada en el subsòl i els trens del cel amb els seus vagons solitaris. És l’última flama freda del cresol que ha tancat i és erta l’illa plena. Des dels braços grocs de les estacions, el país s’abilla d’agonies com la meua nuesa coberta de pols: de vegades és només caricatura aquesta fonda entranya que no sap de descansos.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




FONDO OSCURO




—Cerrad aquella puerta
que está entreabierta en las entrañas…
César Vallejo




En el púlpito de los espejos, la muchedumbre del tiempo y sus zapatos gastados. Nos hartó el nubarrón de historias inexplicables, la hoja de sangre, breve de la conciencia. Quedó la entraña desgarrada en el subsuelo y los trenes del cielo con sus vagones solitarios. Es la última llama fría del candil que ha cerrado y está yerta la isla colmada. Desde los brazos amarillos de las estaciones, el país se atavía de agonías como mi desnudez cubierta de polvo: a veces es sólo caricatura esta honda entraña que no sabe de descansos.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de Isidora Mikhailovich