Imagen FB de Pere Bessó
TRÀFEC
Dissoltes les ombres, el camí és lleuger i la llum de les finestres més propera. (En el lliurament no hi ha apocalipsi sinó una música que descreu de la revelació de les paràboles.) Clar que el llit es torna ocell de clarividències. Damunt de la manta, els espectres amb les seues depredacions interiors.
(Ací es desfulla el temps enfonsant-se en l’alé, agonitzen els huracans llargs de la llengua, s’enrosca la saliva en la nuesa de les mirades. En el profund, els minuts suïcides de l’incendi.)
Segats ens ocupem del carrousel del vent, de les entranyes i dels termòmetres del sucre.
Si després del tràfec alguna cosa perviu, és només la farsa amb la seua flassada de pèrdues. O la tessel·la que encara no expira.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
TRASIEGO
Disueltas las sombras, el camino es ligero y la luz de las ventanas más cercana. (En la entrega no hay apocalipsis sino una música que descree de la revelación de las parábolas.) Claro que el lecho se convierte en pájaro de clarividencias. Sobre la cobija, los espectros con sus depredaciones interiores.
(Ahí se deshoja el tiempo hundiéndose en el aliento, agonizan los huracanes largos de la lengua, se enrosca la saliva en la desnudez de las miradas. En lo profundo, los minutos suicidas del incendio.)
Segados damos cuenta del carrousel del viento, de las entrañas y de los termómetros del azúcar.
Si después del trasiego algo pervive, es sólo la farsa con su cobija de extravíos. O el tile que aún no expira.
De “Poemas del descreimiento”, 2018.
©André
Cruchaga
