jueves, 16 de enero de 2020

ACÍ CAMINEM

Imagen Pinterest





ACÍ CAMINEM




Ací caminem encara vora les parets esguitades de grafiti
(Ja al seu voltant es deixaren de fer tantes preguntes, malgrat
tots aquests anys obscurs de gàbia i exili).

Ara són art totes les fotografies de la mort, la sang
i cendra que prengueren el nostre camí.
Sempre és ací, en l’íntim, el riu de la seua boca, la vida tota,
El seu pit innocent entre les meues dolències inconcebibles.
Véns ací, en la nit, oculta entre les ombres, redona
com aquest presagi que sent en la pell: un eco d’alegria desperta
el meu paladar, tot allò que s’anhela en l’absència.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




AQUÍ CAMINAMOS




Aquí caminamos todavía junto a las paredes salpicadas de grafiti
(Ya en torno a ellas dejaron de hacerse tantas preguntas, pese
a todos estos años oscuros de jaula y exilio).

Ahora son arte todas las fotografías de la muerte, la sangre
y ceniza que tomaron nuestro camino.
Siempre está aquí, en lo íntimo, el río de su boca, la vida toda,
su pecho inocente entre mis dolencias inconcebibles.
Vienes aquí, en la noche, oculta entre las sombras, redonda
como ese presagio que siente en la piel: un eco de alegría despierta
mi paladar, todo aquello que se anhela en la ausencia.
.
Del libro: Precariedades, 2020
©André Cruchaga

COLLITA DE LA MEMÒRIA

Imagen FB de Pere Bessó






COLLITA DE LA MEMÒRIA




Com fa mal cada dia el record. Ací les pluges davant de la finestra i tots els carrers possibles del món i l’amor net enmig de tanta foscor. He vist la música dels teus ulls i el sabor de l’aire de la teua boca i aquella set que pesa com una pedra. Fa mal l’ombra del bes recolzat damunt de la terra. Hi haurà per demà el vent necessari, un vent llarg que cresca vora la porta? Torna i colpeja amb tebiesa el meu pit fred. Torna’t quelcom de llum en aquesta distància d’ací a la infància. Jo espere en aquesta presó de les setmanes.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ




COSECHA DE LA MEMORIA




Cómo duele cada día el recuerdo. Aquí las lluvias frente a la ventana y todas las calles posibles del mundo y el amor limpio en medio de tanta oscuridad. He visto la música de tus ojos y el sabor del aire de tu boca y aquella sed que pesa como una piedra. Duele la sombra del beso recostado sobre la tierra. ¿Habrá para mañana el viento necesario, un largo viento que crezca junto a la puerta? Vuelve y golpea con tibieza mi pecho frío. Vuélvete en algo de luz en esta distancia de aquí a la infancia. Yo espero en esta prisión de las semanas.
.
Del libro: Precariedades, 2020
©André Cruchaga