jueves, 19 de diciembre de 2019

ALBA DE LA MORT

Imagen FB de Pere Bessó





ALBA DE LA MORT




És trist l’alba davant de l’ull de la mort: sona la fusta com un vaixell quiet en la nuesa minvant de la llum. A estones ens crema la boca seca de l’encens, la pedra al coll i el paisatge amb monticles d’escarment. Inert el dard de l’opacitat en les randes, espectral l’ocell que ens delata en la negra ofrena del temps atzarós. En la deshora només el joc de l’ànsia amb la seua fúria d’armadura.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ALBA DE LA MUERTE




Es triste el alba frente al ojo de la muerte: suena la madera como un barco quieto en la desnudez menguante de la luz. A ratos nos quema la boca seca del incienso, la piedra al cuello y el paisaje con montículos de escarmiento. Inerte el dardo de la opacidad en los encajes, espectral el pájaro que nos delata en la negra ofrenda del tiempo azaroso. En la deshora solo el juego del ansia con su furia de armadura.
.
Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga

AL CAP I A LA FI EL BATEC

Imagen FB de Pere Bessó





AL CAP I A LA FI EL BATEC




Al cap i a la fi el batec cau on arriba la nit, on s’alça l’immòbil per a deixar de ser carn viva, on mussita la sang seca: oneja en l’entranya de cendra la imminència de les aigües trencades i el desvetlament sobre un mur antiquíssim. A l’ull, la rosa fins al coll de la set. La dent mossega el pètal romput dels minuts respirats.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




AL CABO EL LATIDO




Al cabo, el latido cae donde llega la noche, donde se alza lo inmóvil para dejar de ser carne viva, donde musita la sangre seca: ondea en la entraña de ceniza la inminencia de las aguas rotas y el desvelo sobre un muro antiquísimo. En el ojo, la rosa hasta el cuello de la sed. El diente muerde el pétalo roto de los minutos respirados.
.
Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga


CRIT DELS BRAÇOS

Imagen FB de Pere Bessó




CRIT DELS BRAÇOS




Hi ha uns braços nus que criden en l´absència, una forma de despulla enmig de les branques: tremola l’espessor a través de les finestres del tòrax, mentre m’enrede en les aigües fredes de la solapa del misteri.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




GRITO DE LOS BRAZOS




Hay unos brazos desnudos que gritan en la ausencia, una forma de despojo entre las ramas: tirita la espesura a través de las ventanas del tórax, mientras me enredo en las aguas frías de la solapa del misterio.
.
Del libro: Precariedades, 2019
André Cruchaga