lunes, 16 de septiembre de 2019

CRUIX LA FUSTA INTACTA

Imagen FB de Pere Bessó





CRUIX LA FUSTA INTACTA




Cruix la fusta intacta de l’ocell al niu mentre el buit de la nit trenca la nuesa del pouet de lluna a la vora de la golfa (als ulls com en la gola la molsa de cristall vivíssim que batega en l’absoluta ceguesa de la sang) m’adone que la set és vermella al pit i l’alba de pol·len del teu melic una canilla de sucre.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





CRUJE LA MADERA INTACTA




Cruje la madera intacta del pájaro en el nido mientras el vacío de la noche quiebra la desnudez del pocillo de luna a la orilla del desván (en los ojos al igual que en la garganta el musgo de cristal vivísimo que late en el absoluto ciego de la sangre) me doy cuenta que la sed es roja en el pecho y el alba de polen de tu ombligo una jauría de azúcar.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

EN AQUELL DESERT DE FRUSTRACIONS

©Pintura de Andreas W Gortan





EN AQUELL DESERT DE FRUSTRACIONS




En aquell desert de frustracions l’ombra de la ferida i el seu insòlit silenci de fèretres: mai no durà l’amor en el fang del sexe ni en les baies enceses del vent ni en l’anca del cavall a la serena dels cossos estremits si alguna cosa és certa és el buit de la nit en una fulla en blanc si alguna cosa grinyola en l’entrecella és la distància de la branca d’ulleres de la pèrdua.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





EN AQUEL DESIERTO DE FRUSTRACIONES




En aquel desierto de frustraciones la sombra de la herida y su insólito silencio de féretros: nunca duró el amor en el barro del sexo ni en las bayas encendidas del viento ni en el anca del caballo relente de los cuerpos estremecidos si algo es cierto es el hueco de la noche en una hoja en blanco si algo rechina en el entrecejo es la distancia de la rama de ojeras del extravío.

.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de Andreas W Gortan

EN UN DIA INCERT ES PERD

Imagen FB de Pere Bessó





EN UN DIA INCERT ES PERD




En un dia incert es perd el batec del vent damunt de les teues cuixes o aquest temps que ens sobreviu com una vesprada groga a l’horitzó (respirem la queixa darrere de recurrents finestrals en la pluja de la teua boca l’abeurador absolut de la tinta aquest deliri que reitera la irracionalitat de dos cossos en un país de despietada desmesura.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





EN UN DÍA INCIERTO SE EXTRAVÍA




En un día incierto se extravía el latido del viento sobre tus muslos o ese tiempo que nos sobrevive como una tarde amarilla en el horizonte (respiramos la queja detrás de recurrentes ventanales en la lluvia de tu boca el abrevadero absoluto de la tinta ese delirio que reitera la irracionalidad de dos cuerpos en un país de despiadada desmesura.)

.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga