AÇÒ SEMBLA ETERNITAT
Escolte, en l’espera, la ronca nuesa del coixí
i el fred que des de lluny passa.
A la nit em xiuxiueja la respiració de l’alba i el dimoni
de l’absència i la pobresa amb totes les seues impostures.
Mai no ha estat fàcil vestir-me amb els buits mortuoris
d’una llàgrima, o amb l’avidesa d’una llum tardívola.
Ara resulta innecessària la vehemència dels jardins
quan el temps vessa la seua grisa gentada de boira.
Ara, dic, amb el seu puny de mortalla,
els murs florits sequen en diademes les aigües de les estacions.
Dins d’aquestes quatre parets sembla certa l’eternitat,
com la fúria dels canelobres a l’ombra de l’espill.
.
Poema
d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
ESTO PARECE ETERNIDAD
Escucho, en la espera, la ronca desnudez de la almohada
y el frío que desde lejos se sucede.
A la noche me susurra la respiración del alba y el demonio
de la ausencia y la pobreza con todas sus imposturas.
Nunca ha sido fácil vestirme con los vacíos mortuorios
de una lágrima, o con la avidez de una luz tardía.
Ahora resulta innecesaria la vehemencia de los jardines
cuando el tiempo derrama su gris gentío de niebla.
Ahora, digo, con su puño de mortaja,
los muros de moho secan en diademas las aguas de las estaciones.
Dentro de estas cuatro paredes, parece cierta la eternidad
al igual que la furia de los candelabros en la sombra del espejo.
.
Del
libro: “Invención de la espera”, 2020
