sábado, 19 de octubre de 2019

AVALL L’ALGA DE RELLOTGES FOSCOS

Imagen FB de Pere Bessó





AVALL L’ALGA DE RELLOTGES FOSCOS




A sota de les voreres, l’alga de rellotges foscos als vaixells grocs de l’hivern. La fusta del cos té un so buit i una ombra de cisells de pedra. M’acoste al tamboret mullat de la fullaraca i ací els llimacs llepen els meus peus, la meua nuesa que porte sota l’ala. A estones de manera inapel·lable un ocell d’aigua tomba els meus pensaments.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





ABAJO EL ALGA DE RELOJES OSCUROS




Debajo de las aceras, el alga de relojes oscuros en los barcos amarillos del invierno. La madera del cuerpo tiene un sonido hueco y una sombra de cinceles de piedra. Me arrimo al taburete mojado de la hojarasca y ahí las babosas lamen mis pies, mi desnudez que llevo bajo el ala. A ratos un pájaro de agua, tumba mis pensamientos inexorablemente.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

EBRI AL TREN ERRANT DEL FRED

Imagen FB de Pere Bessó





EBRI AL TREN ERRANT DEL FRED




Ebri al tren errant del fred, davant de l’ull de boira que penja del sens fi. Èbria la gota de llum dels cresols i el sender de tile que cau a l’àmfora del colibrí buidat en els meus ulls. Èbries les fotografies sèpies que separen el mar del meu pit, els silencis del dol que fereixen, el peix d’espills d’algun peix sibilant. Èbria, finalment, la caixeta de mixtos de la meua tendresa al costat d’aquest vaixell d’aire de l’embadaliment.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ






EBRIO EN EL TREN ANDANTE DEL FRÍO




Ebrio en el tren andante del frío, frente al ojo de niebla que cuelga del sinfín. Ebria la gota de luz de los candiles y el sendero de tile que cae en el ánfora del colibrí vaciado en mis ojos. Ebrias las fotografías sepias que separan el mar de mi pecho, los silencios del luto que hieren, el pez de espejos de algún pez sibilante. Ebria, en fin, la cajita de fósforos de mi ternura junto a ese barquito de aire del embeleso.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga