domingo, 6 de diciembre de 2020

SOMNIS TRENCATS│ SUEÑOS ROTOS

 

Imagen Pinterest



SOMNIS TRENCATS

 

 

He trencat ja el coll dels somnis, mentre la destral continua ací

amb el seu extens tall de victòria.

Davant de l'ungla incansable de les circunmstàncies, boca amunt la paraula

que apreta el pit fins a buidar-lo de la seua puixança.

Als cantons dels ulls prem l'absurd mut de la foguera,

allà el bosc i decor,

ací la veu de pedra de l'estrèpit, de vegades la tirania de la ira

i els seu soroll de campanada de fang. I la seua llança de reclams.

De vegades és invisible l'opressió del clau

en el cansament del cos: avall, l' agonia requereix d'ales.

Quan els somnis queden trencats, fosc el trenc d'alba, dèbil la llum,

un volguera colpir amb urpes,

tot aquest suplici atrinxerat en el solc subterrani

de la primavera, o sebolir tot d'una, la geometria de la veu.

.

Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

 

 

 

SUEÑOS ROTOS

 

 

He roto ya el cuello de los sueños, mientras el hacha sigue

ahí con su extenso filo de victoria.

Ante la uña incansable de las circunstancias, bocarriba la palabra

que aprieta el pecho hasta vaciarlo de su brío.

En las esquinas de los ojos aprieta el absurdo mudo de la hoguera,

allá el bosque y decoro,

aquí la voz de piedra del estrépito, a veces la tiranía de la ira

y su ruido de campanada de barro. Y su lanza de reclamos.

A veces es invisible la opresión del clavo

en el cansancio del cuerpo: abajo, la agonía, requiere de alas.

Cuando los sueños quedan rotos, oscuro el amanecer, débil la luz,

uno quisiera golpear con garra,

todo este suplicio atrincherado en el surco subterráneo

de la primavera, o sepultar de una vez, la geometría de la voz.

.

Del libro: “Invención de la espera, 2020".

©André Cruchaga