jueves, 16 de agosto de 2018

DELIRIS CONTRARIS

Imagen FB de Pere Bessó





DELIRIS CONTRARIS




La vida té caducitat, és com els murmuris grocs
de l’ocell davant de la finestra de fred de totes les intempèries.
Davant de l’impassible descobresc l’altra cara de la moneda:
les antípodes i els seus calcetins grossos, les bones lleialtats
de l’ull que enganya, la casa mal tancada i perdudes les claus.
Ningú no camina descalç damunt de les estacions de la brasa.
Conec cristalls definitius i boques que em recorden agulles de cap,
i paraigües densos, allà, sense cap llegitimitat.
Visc amb els braços oberts pels que queden i estimen,

A la mirada arriben les ombres i la demència, la complicitat
d’aquest Paradís, i el doble alé del vòmit en el silenci.

(La resta és la fúria i les seues exhalacions, aquest abisme corrent
i vacil·lant de la consciència,
potser la forma humana més visible.)


Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




DELIRIOS CONTRARIOS




La vida tiene caducidad, es como los murmullos amarillos
del pájaro frente a la ventana de frío de todas las intemperies.
Ante lo impasible descubro el otro lado de la moneda:
las antípodas y sus gruesos calcetines, las buenas lealtades
del ojo que engaña, la casa mal cerrada y perdidas las llaves.
Nadie camina descalzo sobre las estaciones de la brasa.
Conozco cristales definitivos y bocas que me recuerdan alfileres,
y paraguas densos, allá, sin ninguna legitimidad.
Vivo con los brazos abiertos por los que quedan y aman,

A la mirada llegan las sombras y la demencia, la complicidad
de este Paraíso, y el doble aliento del vómito en el silencio.

(Lo demás es la furia y sus exhalaciones, ese abismo corriente
y vacilante de la conciencia,
quizás la forma humana más visible.)


Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018
©André Cruchaga