Imagen FB de Pere Bessó
AL
TALL DE L’AURORA
Al tall de
l’aurora es fa visible la ferida: el temps esculpeix ales en el vent de foc
dels pianos (sempre la teua nuesa habita
a les meues mans amb la seua mossegada desperta com és costum) a fora
l’ànima acostuma a fer crits de suïcidi: tota la tempesta eclipsa els seus
fèretres a les costelles grogues de la història, la finestra en què mude els
meus pensaments. Als afores el joc apegalós dels dits al territori de
l’arrelament.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
EN EL FILO DE LA AURORA
En el filo de la
aurora se hace visible la herida: el tiempo esculpe alas en el viento de fuego
de los pianos (siempre tu desnudez habita
en mis manos con su despierta mordida como es costumbre) afuera el alma
suele da gritos de suicidio: toda la tempestad eclipsa sus féretros en las
costillas amarillas de la historia, la ventana en la que mudo mis pensamientos.
En las afueras el juego pegajoso de los dedos en el territorio del arraigo.
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga
