viernes, 18 de octubre de 2019

ARA L’ÀNIMA SOMIA

Imagen FB de Pere Bessó





ARA L’ÀNIMA SOMIA




Ara l’ànima somia entre les aspes del vent. Somia en la llàntia dels somnis impossibles i en aquella ànsia exposada en la dòcil llum de l’intangible. És rara la memòria grimpada a l’arbre del lúgubre, a la cendra d’un calze vessat, o al ferro de tantes intempèries. Durant la nit, pense en la tebiesa d’un bes prolongat i en la fruïció de la pluja llepant les enclaves de la finestra que dóna a la possessió de l’horitzó.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




AHORA EL ALMA SUEÑA




Ahora el alma sueña entre las aspas del viento. Sueña en la lámpara de los sueños imposibles y en aquella ansia expuesta en la dócil luz de lo intangible. Es rara la memoria trepada al árbol de lo lúgubre, a la ceniza de un cáliz derramado, o al hierro de tantas intemperies. Durante la noche, pienso en la tibieza de un beso prolongado y en la fruición de la lluvia lamiendo las mochetas de la ventana que da a la posesión del horizonte.
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

AL PAS DEL MIMETISME DE L’ALA

Imagen FB de Pere Bessó





AL PAS DEL MIMETISME DE L’ALA




Al pas del mimetisme de les ales, els imaginaris embogits al voltant del concret i els excessos d’un desert en les mirades. Entre a l’alé, cec, dels cabals, a l’embasta del pols que sagna a la gola, a la sang evaporada d’aquella llàgrima nupcial de la nit famolenca. (Igual que la llengua tràgica del llit, el planisferi de llet trencat dels imants i la seua fosca pulsació.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




AL PASO DEL MIMETISMO DEL ALA




Al paso del mimetismo de las alas, los imaginarios enloquecidos sobre el concreto y los excesos de un desierto en las miradas. Entro al aliento, ciego, de los caudales, al hilván del pulso que sangra en la garganta, a la sangre evaporada de aquella lágrima nupcial de la noche hambrienta. (Igual que la lengua trágica del lecho, el planisferio de leche roto de los imanes y su pulsación oscura.)
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga