ARA L’ÀNIMA SOMIA

Imagen FB de Pere Bessó

ARA L’ÀNIMA SOMIA

Ara l’ànima somia entre les aspes del vent. Somia en la llàntia dels somnis impossibles i en aquella ànsia exposada en la dòcil llum de l’intangible. És rara la memòria grimpada a l’arbre del lúgubre, a la cendra d’un calze vessat, o al ferro de tantes intempèries. Durant la nit, pense en la tebiesa d’un bes prolongat i en la fruïció de la pluja llepant les enclaves de la finestra que dóna a la possessió de l’horitzó.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

AHORA EL ALMA SUEÑA

Ahora el alma sueña entre las aspas del viento. Sueña en la lámpara de los sueños imposibles y en aquella ansia expuesta en la dócil luz de lo intangible. Es rara la memoria trepada al árbol de lo lúgubre, a la ceniza de un cáliz derramado, o al hierro de tantas intemperies. Durante la noche, pienso en la tibieza de un beso prolongado y en la fruición de la lluvia lamiendo las mochetas de la ventana que da a la posesión del horizonte.

.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga