Imagen cogida de la red
LLUNYANIES OFEGADES
Sempre errant, sense niu i, tanmateix, com un ocell inextingible.
Des de sempre he ofegat totes les llunyanies possibles: és massa la pols,
la set, la nostàlgia. (En l’estació de la memòria l’estrèpit del tren
de la meua infantesa, i fins i tot les teranyines inacabables del deliri.)
Al capdavall, fins i tot les llunyanies s’ofeguen en els amulets i en les
[múltiples boques
del vent i en l’espill opac del bri…
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
del vent i en l’espill opac del bri…
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
LEJANÍAS AHOGADAS
Siempre errante, sin nido, y sin embargo, como un pájaro inextinguible.
Desde siempre he ahogado todas las lejanías posibles: es demasiado el polvo,
la sed, la nostalgia. (En la estación de la memoria el estrépito del tren
de mi infancia, y hasta las telarañas inacabables del delirio.)
Al final, hasta las lejanías se ahogan en los amuletos y en las múltiples bocas
del viento, y en el espejo opaco de la brizna…
Barataria, 2015
No hay comentarios:
Publicar un comentario