Imagen FB de Pere Bessó
DES
DEL PIT PREMUT
Des del pit
premut, també la meua rotunda ceguesa. Els dies flàccids en una fulla d’ossos,
els dies negres com un hivern d’ombres, els dies que reprodueixen els pins
humits, a vegades bullents de fang i floridura: premen els cascos frenètics de
la urgència i els dits del cel que s’obrin als crits. Visc sense més en aquest
afany de refer el foc cada dia, de tirar-me al carrer com les andròmines
envellides dels grisos d’un port de boira i fusta.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
DESDE EL PECHO APRETADO
Desde el pecho
apretado, también mi rotunda ceguera. Los días flácidos en una hoja de huesos,
los días negros como un invierno de sombras, los días que reproducen los pinos
húmedos, a veces bullentes de barro y moho: aprietan los cascos frenéticos de
la urgencia y los dedos del cielo que se abren a los gritos. Vivo sin más, en
ese afán de rehacer el fuego cada día, de tirarme a la calle como los tiliches
envejecidos de los grises de un puerto de niebla y madera.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga
