viernes, 1 de noviembre de 2019

JUST ACÍ ES GUARDA SILENCI

Imagen FB de Pere Bessó





JUST ACÍ ES GUARDA SILENCI




Just ací es guarda silenci per si de cas: és una creu homicida la que trepitja la nostra dignitat els nous temps que germinen en un horitzó incert per dissort estem condemnats a la genuflexió i al crit a l’excés i a més d’alguna mortalla d’ulls tristos aquesta condemna ens destrossa l’ala i arracona a intempèries d’ecos retuts (I per si no hi haguera prou hi ha uns altres setges: un botxí nou mossega amb mans caritatives tots els llocs de la imaginació.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




JUSTO AQUÍ SE GUARDA SILENCIO




Justo aquí se guarda silencio por si las moscas: es una cruz homicida la que pisotea nuestra dignidad los nuevos tiempos que germinan en un horizonte incierto por desgracia estamos condenados a la genuflexión y al grito al desmán y a más de alguna mortaja de ojos tristes esta condena nos destroza el ala y arrincona a intemperies de rendidos ecos (Y por si fuera poco hay otros asedios: un nuevo verdugo muerde con manos caritativas todos los sitios de la imaginación.)
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio, 2019
©André Cruchaga

EL SUTGE SAGNA DE NÚVOLS

Imagen FB de Pere Bessó





EL SUTGE SAGNA DE NÚVOLS




El sutge sagna de núvols a les voreres en el trac-a-trac de la meua innocència una llàgrima fon la intimitat de l’alegria: un tros de món s’interna en les meus desvetlaments fins sagnar el poc que resta en les paraules.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




EL HOLLÍN SANGRA DE NUBES




El hollín sangra de nubes en las aceras en el tableteo de mi inocencia una lágrima derrite la intimidad de la alegría: un pedazo de mundo se interna en mis desvelos hasta sangrar lo poco que queda en las palabras.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

JA EN LA PELL S’INSINUA

Imagen FB de Pere Bessó





JA EN LA PELL S’INSINUA




Ja en la pell s’insinua la perversitat de les arrugues i aquell encorbat horitzó de cendra: en l’asfíxia el cadàver negre del peix abandonat en el crit (ocorre que creixen els coàguls de la por entre el teu cos i un país que porte al llom ja ni tan sols busque a la meua butxaca algunes monedes per al meu proper desdejuni es lleva la fam quan als carrers sobren els laments) als predis erms creix el card i no només això: escasseja l’amor.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




YA EN LA PIEL SE INSINÚA




Ya en la piel se insinúa la perversidad de las arrugas y aquel encorvado horizonte de ceniza: en la asfixia el cadáver negro del pez abandonado en el grito (ocurre que crecen los coágulos del miedo entre tu cuerpo y un país que llevo a cuestas ya ni siquiera busco en mi bolsillo algunas monedas para mi próximo desayuno se quita el hambre cuando en las calles sobran los lamentos) en los predios baldíos crece el cardo y no solamente eso: escasea el amor.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga