Imagen FB de Pere Bessó
HIVERN A LA FINESTRA
Entre la hierba silba la
locomotora en celo
Que atravesó el invierno
Vicente Huidobro
Que atravesó el invierno
Vicente Huidobro
He estat caminant
sense esperar res. Un dia fon d’aquests caminants que travessà en tren tots els
hiverns possibles. Ignore si després de dissoldre’m resta alguna cosa; sóc
sempre el mateix que s’enfonsa en les serradures d’ossos del galop. (De tu, guarde l’ocell de les teues anques i
el gesmil d’amulet dels teus mugrons i el xiulit de porus agonitzants dels
rails.) Tots saben que el cel és aquesta porció de somnis que mai no
s’apaga en el desvetlament.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
INVIERNO EN LA VENTANA
Entre la hierba silba la
locomotora en celo
Que atravesó el invierno
Vicente Huidobro
Que atravesó el invierno
Vicente Huidobro
He estado
caminando sin esperar nada. Un día fui de esos caminantes que atravesó en tren
todos los inviernos posibles. Ignoro si después de disolverme queda algo; soy
siempre el mismo que se hunde en el aserrín de huesos del galope. (De vos, guardo el pájaro de tus caderas y
el jazmín de amuleto de tus pezones y el silbido de poros agonizantes de los
rieles.) Todos saben que el cielo, es esa porción de sueños que nunca se
apaga en el desvelo.
.
Del libro “Estación Huidobro”, 2019
Del libro “Estación Huidobro”, 2019
©André Cruchaga