AMB LES ALES AL COLL
Per ara camine amb les ales al damunt entre els arbres. Hi ha cels que
s’esbocinen a l’espill i espills que s’afonen en una llàgrima de lentes
nostàlgies. Els somnis ixen amb empenta de la fam; tot segons sembla ens
propicia una flama d’incendis: en la mitjanit em consumesc en les flames de les
ombres de l’infern, ací l’ànima s’alça i s’aventa les plomes a l’infinit. He
viscut sempre amb la llengua fora de l’alè, entre flassades extasiades i la
mort. De vegades fan paura els moviments cecs de les al·lucinacions, llavors un
sap que l’ebriesa pot durar tota una vida al calor de la paradeta d’un altre
cos.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
.
CON LAS ALAS A CUESTAS
Por ahora camino con las alas a cuestas entre los árboles. Hay cielos
que se hacen pedazos en el espejo y espejos que se hunden en una lágrima de
lentas nostalgias. Los sueños salen con ímpetu del hambre; todo al parecer nos
propicia una flama de incendios: en la medianoche me consumo en las llamas de
las sombras del infierno, ahí el alma se levanta y avienta sus plumas al
infinito. He vivido siempre con la lengua de fuera del aliento, entre cobijas
extasiadas y la muerte. A veces dan pavor los movimientos ciegos de las
alucinaciones, entonces uno sabe que la ebriedad puede durar toda una vida al
calor del tabanco de otro cuerpo.
.
Del libro: 'Fuego de llaves
invisibles', 2021
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario