viernes, 8 de marzo de 2019

ÀNIMA MALALTA

Imagen FB de Pere Bessó





ÀNIMA MALALTA




…ya no vuelves a mis ojos muertos…
César Vallejo




A l’ull dilatat s’obri la ferida, mentre l’engany ens ofereix la seua immunda boca. —Ja he pronunciat el teu nom fins a vessar el pols; fosos els dards, he vist la soledat del cos i els escalfreds. Sóc una ombra malalta enmig de tot el que transcorre. Alguna cosa que cap en un instant buit. Sóc la tomba dels meus somnis, si de cas un sender de pedres com un amor sense temps. Camine mentre la nuesa de l’horitzó domina el misteri pobre que m’habita.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




ALMA ENFERMA




…ya no vuelves a mis ojos muertos…
César Vallejo




Al ojo dilatado se abre la herida, mientras el engaño nos ofrece su inmunda boca. —Ya he pronunciado tu nombre hasta derramar el pulso; fundidos los dardos, he visto la soledad del cuerpo y los escalofríos. Soy una sombra enferma en medio de todo lo que transcurre. Algo que cabe en un instante vacío. Soy la tumba de mis sueños, acaso un sendero de piedras como un amor sin tiempo. Camino mientras la desnudez del horizonte domina el misterio pobre que me habita.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

LLUNYANIA ADVINGUDA

Imagen FB de Pere Bessó





LLUNYANIA ADVINGUDA




Îi voi vorbi despre lumile îndepărtate,
Despre vuietul mării, de marile temperaturi ale stelelor
Darie Novăceanu




Des d’aquelles distàncies advingudes, s’entreobrin, dins dels ulls, els cementiris. Ja no hi ha pensaments, ni arbre de música amb mi, ni un quinqué venerable a mitja llum, ni aquella nit terrible que endeviní tot nu, ni la teua ombra morint damunt de la fusta ponent del moll. No sé si allà trenca el dia. Jo cride el teu cos en la lllunyania acostumat a les meues mans; invoque els teus llavis cecs i la brasa ardent al cantó de les estrelles…
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




LEJANÍA ADVENIDA




Îi voi vorbi despre lumile îndepărtate,
Despre vuietul mării, de marile temperaturi ale stelelor
Darie Novăceanu




Desde aquellas distancias advenidas, se entreabren adentro de los ojos, los cementerios. Ya no hay pensamientos, ni árbol de música conmigo, ni un quinqué venerable a media luz, ni aquella noche terrible que adiviné desnudo, ni tu sombra muriendo sobre la madera poniente del muelle. No sé si allá amanece. Yo grito tu cuerpo en la lejanía acostumbrado a mis manos; invoco tus labios ciegos y el ascua ardiendo en la esquina de las estrellas…
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

FUGACITAT

Imagen FB de Pere Bessó





FUGACITAT




Cometă-s eu, coroana ei e umbră
Ce-şi duce trist în urmă coada sumbră.
Mihai Beniuc




Sabem que el temps ens arrenca l’alegria i ens tornem víctimes de l’imaginari mutu. La fugacitat sempre ens resulta irrevocable, tal com la sinuositat dels espills en els ulls: quasi res no recorde d’aquells anys de lava, o del món de la teua absència. (Aquells llavis, ací, sense cansament en la tempesta.) És clar que com els cristalls sota la pluja, s’entelen; així la set, temptada, s’esvaneix. Puja a poc a poc la fusta de la nit fins a la infinitud tràgica. Al costat de l’ombra perseguida, els ossos de l’alé.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




FUGACIDAD




Cometă-s eu, coroana ei e umbră
Ce-şi duce trist în urmă coada sumbră.
Mihai Beniuc




Sabemos que el tiempo nos arranca la alegría y nos volvemos víctimas del imaginario mutuo. La fugacidad siempre nos resulta irrevocable, al igual que la sinuosidad de los espejos en los ojos: casi nada recuerdo de aquellos años de lava, o del mundo de tu ausencia. (Aquellos labios, ahí, sin cansancio en la tormenta.) Claro que como los cristales bajo la lluvia, se empañan; así la sed, tentada, se desvanece. Sube de a poco la madera de la noche hasta la infinitud trágica. Junto a la sombra perseguida, los huesos del aliento.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga