CLAREDATS FOSQUES

Imagen Pinterest

CLAREDATS FOSQUES

Transites entre els silencis rosegadors d’una taula buida. A la vorera del so desesperat, un ocell violent mormola en les nostres vides. Sempre, en algun lloc, els olors rancis del fem i la poca visió per a veure la sorpresa. Davant de tantes finestres, els jocs umbilicals de les ombres i el contagi groc del pols. Cada qui aprèn a lidiar amb l’alegria que va evaporant-se al cantó dels residus de l´alè. En aquest temps de clarors fosques, la nit, ni la memòria són diferents als matossars densos de l’aire.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

CLARIDADES OSCURAS

Transitas entre los silencios roedores de una mesa vacía. Al borde del sonido desesperado, un pájaro violento murmura en nuestras vidas. Siempre, en algún sitio, los olores rancios de la basura y la poca visión para ver el asombro. Ante tantas ventanas, los juegos umbilicales de la sombras y el contagio amarillo del pulso. Cada quien aprende a lidiar con la alegría que se va evaporando en la esquina de los residuos del aliento. En este tiempo de claridades oscuras, la noche, ni la memoria son diferentes a los matorrales densos del aire.
.
Del libro: Precariedades, 2020

©André Cruchaga

POLS RESPIRADA

Imagen FB de Pere Bessó

POLS RESPIRADA

Com qualsevol cosa que cau als ulls, Crema el resquill del pretèrit i el seu raïm de records. Cada gota d’aigua ploguda és una humitat menuda a les temples, potser un espill sord, saturat d’imatges insomnes. A la vora de l’os de la misèria, el costat pervers de la realitat: en aquella pobresa de bolquers, els contes irreals farcits de brutícia. I cap analgèsic per a suportar els carrers o les parets de fusta de les paraules.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

POLVO RESPIRADO

Como cualquier cosa que cae en los ojos, arde la esquirla del pretérito y su racimo de recuerdos. Cada gota de agua llovida es una menuda humedad en las sienes, acaso un espejo sordo, saturado de imágenes insomnes. Al borde del hueso de la miseria, el lado perverso de la realidad: en aquella pobreza de pañales, los cuentos irreales copados de suciedad. Y ningún analgésico para soportar las calles o las paredes de madera de las palabras.

.
Del libro: Precariedades, 2020

©André Cruchaga