martes, 22 de octubre de 2019

DE VEGADES ÉS NOMÉS FOC

©Pintura de Angelo Bellini





DE VEGADES ÉS NOMÉS FOC




De vegades és només brea el foc que brolla de la llosa de dos cossos. Sent el firmament que es fon, fugisser, entre dos no-res que s’enfosqueixen alhora. Després, els rostres del coàgul d’un mar silenciós: d’un mar, sí, que ha fulgurat en la pell de terra de dos abismes blaus. Després, el cavall en assosegat dels llavis, els secrets del foc al paradís.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




A VECES ES SÓLO FUEGO




A veces es sólo brea el fuego que brota de la losa de dos cuerpos. Oigo el firmamento que se derrite, fugitivo, entre dos nadas que se oscurecen al mismo tiempo. Después, los rostros del coágulo de un mar silencioso: de un mar, sí, que ha fulgurado en la piel de tierra de dos abismos azules. Después, el caballo en sosiego de los labios, los secretos del fuego en el paraíso.
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de Angelo Bellini

AL VOLTANT DE LA FUSTA

Imagen FB de Pere Bessó





AL VOLTANT DE LA FUSTA





Al voltant de la fusta que crema, el rellotge de centpeus respira els seus rituals com aquell forrellat del cràter d’un pit nu. Des del so de la broma, la còpula de foc dels morts i el claustre desviscut dels meus braços. Tot ens respira en l’aroma de la fusió pregona dels cercles, l’ombra de la llum que fa visible les seues arrels.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





ALREDEDOR DE LA MADERA





Alrededor de la madera que arde, el reloj de ciempiés respira sus rituales como aquel cerrojo del cráter de un pecho desnudo. Desde el sonido de la bruma, la cópula de fuego de los muertos y el desvivido claustro de mis brazos. Todo nos respira en el aroma de la fusión profunda de los círculos, la sombra de la luz que hace visible sus raíces.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga