ARRAN DE LA BOCA

Imagen FB de Pere Bessó

ARRAN DE LA BOCA

Excepte aquells peixos embalsamats als armaris del sexe,
tot és udol als taüts del zodíac.
Una llanterna de vòmits vessa regnes indecisos de mosques.
Mosseguen els rails de la fugida en l’estació de quart minvant
de la còpula malèvola d’aquest regne.
Davant de tanta absència sòrdida, l’incert de les premonicions
i la seua vasta luxúria de bastiments de pedra i la seua boca de bordell vell
i el seu buit d’enterrada perversitat i el seu espill de pols.
Arran de la boca, la roba desmesurada de les imprecisions.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

AL RAS DE LA BOCA

Salvo aquellos peces embalsamados en los armarios del sexo,
todo es aullido en los ataúdes del zodíaco.
Una linterna de vómitos derrama reinos indecisos de moscas.
Muerden los rieles de la fuga en la estación de cuarto menguante
de la cópula aviesa de este reino.
Ante tanta ausencia sórdida, lo incierto de las premociones
y su vasta lujuria de andamios de piedra y su boca de viejo burdel
y su hueco de enterrada perversidad y su espejo de polvo.
Al ras de la boca, la ropa desmedida de las imprecisiones.

Del libro: Precariedades, 2019

©André Cruchaga

ANTESALA DEL CARRER

Imagen FB de Pere Bessó

ANTESALA DEL CARRER

Sobrevivim a les dents furibundes del temps i a l’entumiment de les criptes: cada carrer només fou l’antesala d’aquest cercle viciós del real. Anàrem en una placenta de transeünts forassenyats: anàrem, sí, nus des de la infantesa i ací plovia amb innocent lluminositat fins que de la xafegada emergien els jardins i les ales, finalment, de l’encens amb el seu apilotament d’ansietats imprescriptibles.

.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

ANTESALA DE LA CALLE

Sobrevivimos a los dientes furibundos del tiempo y al entumecimiento de las criptas: cada calle solo fue la antesala de ese círculo vicioso de lo real. Anduvimos en una placenta de transeúntes desaforados: anduvimos, sí, desnudos desde la infancia y ahí llovía con inocente luminosidad hasta que del chubasco, emergían los jardines y las alas, en fin, del incienso con su hacinamiento de ansiedades imprescriptibles.

.
Del libro: Precariedades, 2019

©André Cruchaga