ANTESALA DEL CARRER

Imagen FB de Pere Bessó

ANTESALA DEL CARRER

Sobrevivim a les dents furibundes del temps i a l’entumiment de les criptes: cada carrer només fou l’antesala d’aquest cercle viciós del real. Anàrem en una placenta de transeünts forassenyats: anàrem, sí, nus des de la infantesa i ací plovia amb innocent lluminositat fins que de la xafegada emergien els jardins i les ales, finalment, de l’encens amb el seu apilotament d’ansietats imprescriptibles.

.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

ANTESALA DE LA CALLE

Sobrevivimos a los dientes furibundos del tiempo y al entumecimiento de las criptas: cada calle solo fue la antesala de ese círculo vicioso de lo real. Anduvimos en una placenta de transeúntes desaforados: anduvimos, sí, desnudos desde la infancia y ahí llovía con inocente luminosidad hasta que del chubasco, emergían los jardines y las alas, en fin, del incienso con su hacinamiento de ansiedades imprescriptibles.

.
Del libro: Precariedades, 2019

©André Cruchaga