PER SORT, ETS EN UNS ALTRES COSSOS
Entonces te hallaré de nuevo en otros cuerpos.
Alí Chumacero
Amb l’embruix del paisatge jugue a l’il•lusionisme: el teu cos són tots
els cossos que s’amuntegen en el meu llibre de vida. En cada finestra o espill
degolle el foc del desig, l’alba i el seu acoblament, els gargamells irisats
del tro, o l’alambí inesgotable del delit. En cada cos posseït existeixes i en
aquesta opulència tangible a les meues mans el cos es reparteix com una intensa
pluja damunt de cristalls d’humans braços i somnis. Després de tot, en cap
jardí no hi ha atavismes, sinó una rosa que es descobreix, igual que un ocell
de jade al safareig de les teues parets. Tot s’esdevé, per sort, inesgotable:
l’existència és un cofre amb molts repeus, una càbala on leviten els porus, un
psalm d’alades remors.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
.
POR SUERTE, ESTÁS EN OTROS CUERPOS
Entonces te hallaré de nuevo en otros cuerpos.
Alí Chumacero
Con el embrujo del paisaje juego al ilusionismo: tu cuerpo son todos los
cuerpos que se agolpan en mi libro de vida. En cada ventana o espejo degüello
el fuego del deseo, el alba y su acoplamiento, las fauces irisadas del trueno,
o el alambique inagotable del deleite. En cada cuerpo poseído existes y en esa
opulencia tangible en mis manos el cuerpo se reparte como una intensa lluvia
sobre cristales de humanos brazos y sueños. Después de todo, en ningún jardín
hay atavismos, sino una rosa que se descubre, igual que un pájaro de jade en la
alberca de tus paredes. Todo resulta, por suerte, inagotable: la existencia es
un cofre con muchas repisas, una cábala donde levitan los poros, un salmo de
alados murmullos.
.
De ‘Camino disperso’, 2021
©André Cruchaga
