lunes, 19 de julio de 2021

PAISATGE DESDIBUIXAT │ PAISAJE DESDIBUJADO

 

© Obra pictórica de Willem de Kooning


PAISATGE DESDIBUIXAT

 

 

una pequeña casa a la orilla de un agua gris,

con las ventanas siempre abiertas

hacia el mar añejo.

Derek Walcott

 

 

Heus ací, enmig d’un paisatge desdibuixat, l’arbre vacil•lant de les meues mans i la lluna de làmina de l’esperança: davant de la flor de cascall d’una llàgrima, el promptuari de dorments, però, del ros i dels seus ocells negats de pupil•les. A estones el crit cintra les seues agulles de cap en la ferida, en la llengua de sal fosca d’una espina. No hi ha diferència en aquesta hora entre una finestra oberta o tancada: cada dia em va deixant les seues fúries i tristeses, el puny de xamissa a la gola, el grotesc submergit al pit. M’incinere davant de l’aire viciat dels fàrmacs, és com si l’oli de les setmanes s’anara desdibuixant lentament, al punt de suportar el fàstic de la incertesa. A estones la remor oberta de la llum és abandó, pàl•lid casc en les meues ulleres.

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

.

 

PAISAJE DESDIBUJADO

 

 

una pequeña casa a la orilla de un agua gris,

con las ventanas siempre abiertas

hacia el mar añejo.

Derek Walcott

 

 

Está aquí, en medio de un paisaje desdibujado, el árbol vacilante de mis manos y la luna de lámina de la esperanza: frente a la flor de adormidera de una lágrima, el prontuario de durmientes, sin embargo, del rocío y de sus pájaros anegados de pupilas. A ratos el grito cimbra sus alfileres en la herida, en la lengua de sal oscura de una espina. No hay diferencia a esta hora entre una ventana abierta o cerrada: cada día me va dejando sus furias y tristezas, el puño de chamiza en la garganta, lo grotesco sumergido en el pecho. Me incinero frente al aire viciado de los fármacos, es como si el óleo de las semanas se fuese desdibujando lentamente, al punto de soportar el asco de la incertidumbre. A ratos el murmullo abierto de la luz es abandono, pálido casco en mis ojeras.

.

De ‘Camino disperso’, 2021

©André Cruchaga