DEL PEDESTAL AL CEL
Del pedestal midonat del cel, el
temps, aquells ulls
de l’encalçament en la cicatriu de
l’ala, els jardins perduts en el clixè
de la memòria, els ornaments que mai
no saben de dissimuls.
No sempre la impaciència ens salva
dels horaris,
tampoc un mur prou alt pot deturar el
so
dels lladrucs del zodíac del món.
La hipnosi groga de la memòria fa el
seus escarafalls
de tombes, lletanies d’un mar que
naufraga al coixí.
en la disputa que tenim amb el
record, el vent descamina
el queiqueig de l’arc del cel, els
atropellaments d’un pany
d’absències, las conversacions de
distàncies i fotografies.
Amb la cullera desbordada de la
cocció, agafem els disbarats
del vol, l’alegria paradoxal dels
testaments.
Davant de l’obstinació dels rituals,
perdem el fluir de la fantasia
i ens resta, tot just, un espai sense
aplegar als ulls.
De tota manera, un poema és un ala
que s’estèn en la nit
al costat dels hematomes florejats de
l’esperança.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
.
.
DEL PEDESTAL AL CIELO
Del pedestal almidonado del cielo, el
tiempo, aquellos ojos
del acoso en la cicatriz del ala, los
jardines perdidos en el clisé
de la memoria, los ornamentos que
nunca saben de disimulos.
No siempre la impaciencia nos salva
de los horarios,
tampoco un muro lo suficientemente
alto puede detener el sonido
de los ladridos del zodíaco del
mundo.
La hipnosis amarilla de la memoria,
hace sus aspavientos
de tumbas, letanías de un mar que
naufraga en la almohada.
En la disputa que tenemos con el
recuerdo, el viento desanda
la tartamudez del arco iris, los
atropellos de una cerradura
de ausencias, las conversaciones de
distancias y fotografías.
Con la cuchara desbordada de la
cocción, tomamos los adefesios
del vuelo, la alegría paradójica de
los testamentos.
Ante la obstinación de los rituales,
perdemos el fluir de la fantasía
y nos queda, apenas, un espacio sin
llegar a los ojos.
De todas formas, un poema es un ala
que se extiende en la noche
junto a los hematomas floreados de la
esperanza.
.
De: Como quien pide luz o pide agua,
2021.2022
©André Cruchaga
