NOMÉS COMPTA EL QUE SOMIEM
En la foscor la intempèrie no té fronteres ni cap altre univers diferent
a un túnel d’insomnis i conjurs. Pel nostre avenir els somnis ho amaguen tot,
els castells de naips cremats per la foguera, l’animal que ens rosega el
deliri, el llenguatge que ens escanya amb el tall d’amargs ganivets. Alguna
cosa es trencà als ulls i això és evident. L’ocell del desert com l’ànima que
fuig del clauer de l’ombra medrosa dels nostres noms. Sempre hi restem com
animals cansats en la foscor: som ànimes a l’espill del qual es perdé l’amor, i
només respirem la tempesta de taüts a la boca. A la riba dels cantons de
l’espera, éssers del no-res en la trama de la indiferència. (Vostè alguna vegada pensà en l’amor, però
ningú no se’n recorda. Ningú. Ni tan sols al coixí que acostuma a ser el
confident dels nostres braços plens d’avidesa.)
-
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en
català per PERE BESSÓ
SOLO CUENTA LO QUE SOÑAMOS
En lo oscuro la intemperie no tiene fronteras ni otro universo diferente
a un túnel de insomnios y conjuros. Para nuestro porvenir los sueños lo ocultan
todo, los castillos de naipes quemados por la hoguera, el animal que nos roe el
delirio, el lenguaje que nos estrangula con el filo de amargos cuchillos. Algo
se rompió en los ojos y eso evidente. El pájaro del desierto como el alma que
huye del llavero de la sombra medrosa de nuestros nombres. Siempre estamos como
animales cansados en la oscuridad: somos almas en cuyo espejo se perdió el
amor, y solo respiramos la tormenta de ataúdes en la boca. A la orilla de las
esquinas de la espera, seres de la nada en la trama de la indiferencia. (Usted
alguna vez pensó en el amor, pero nadie lo recuerda. Nadie. Ni siquiera en la
almohada que suele ser la confidente de nuestros brazos colmados de avidez.)
.
Del libro: “Ahora es de noche y tú no
tienes nombre”, 2022.
©André Cruchaga
