lunes, 27 de julio de 2020

PRIMAVERA EVOCADA │ PRIMAVERA EVOCADA

Imagen FB de Pere Bessó






PRIMAVERA EVOCADA




Ací la pedra de núvols en les ulleres del firmament de les aigües estancades, el contorn d’un ocell pasturat pels dits, la pinça de les comissures de cristall del vent a trenc d’alba sota d’un suport de batecs a punt de desfullar-se com la fulla del foc esposada. Ací la rosa de genolls davant de la pira de la sufocació. (Ambdós aprenguérem a patir l’esca calcinada de la pell, mentre la ciutat, a contrallum, escrivia el poema amb brases luminiscents.) D’aquelles caigudes, latents i obertes, crec sentir la fragància de les ales i el ponent de molsa anticipat de dues ombres.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PRIMAVERA EVOCADA




Aquí la piedra de nubes en las ojeras del firmamento de las aguas estancadas, el contorno de un pájaro apacentado por los dedos, la pinza de las comisuras de cristal del viento amanecido debajo de un sostén de latidos a punto de deshojarse como la hoja del fuego desposado. Aquí la rosa de rodillas frente a la pira del sofoco. (Ambos aprendimos a sufrir la yesca calcinada de la piel, mientras la ciudad, a contraluz, escribía el poema con brasas luminiscentes.) De aquellas caídas, latentes y abiertas, creo escuchar la fragancia de las alas y el poniente de musgo anticipado de dos sombras.

Del libro: Firmamento antiguo, 2020.
©André Cruchaga