martes, 29 de julio de 2014

NITS ESPARSES

Imagen cogida de la red




NITS ESPARSES




Quantes nits ajunta el temps, al cap i a la fi, i quants equipatges
guarden els records, i quants silencis dins de l’alé?
—Hauríem de furgar en la memòria totes les nits esparses, l’insomni
i els paisatges cansats, els congostos amb les seues llunes famolenques.
(La desesperació no deixa de ser un ocell balb, llàgrima agra que ens
recorda una altres rostres esbalaïts.)
Ja hem arribat a la fondor del vertigen: ara toca reunir
totes les nits en un sol bolic. Per a continuar el camí és menester llegir
el signe dels temps, escometre contra el manicomi del crim i il•luminar
les trinxeres del batec: potser demà sagnarem de bell nou l’impossible en el quotidià…

“Nits esparses” [‘Noches dispersas’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït del castellà al català per PERE BESSÓ





NOCHES DISPERSAS




¿Cuántas noches reúne el tiempo, después de todo, y cuántos equipajes
guardan los recuerdos, y cuántos silencios adentro del aliento?
—Habría que hurgar en la memoria todas las noches dispersas, el insomnio
y los cansados paisajes, los desfiladeros con sus lunas hambrientas.
(La desesperación no deja de ser un pájaro aterido, agria lágrima que nos
recuerda otros rostros en desconcierto.)

Ya hemos llegado a la profundidad del vértigo: ahora hay que reunir
todas las noches en un solo petate. Para seguir el camino, es menester leer
el signo de los tiempos, acometer contra el manicomio del crimen e iluminar
las trincheras del pálpito: quizá mañana sangremos de nuevo,
de nuevo lo imposible en lo cotidiano…
Barataria, 22.VII.2014