jueves, 29 de noviembre de 2018

NOCTURN

Imagen FB de Pere Bessó





NOCTURN




El gris de la vesprada braceja entre les meues fams passades i presents. (Els mateixos grisos d’una gàbia rodona, les mateixes dècades de subterfugis, la matèria gastada dels afectes sense dividends.) Com la fullaraca, cauen les alegries; ens esglaia la despulla tant com els cadàvers. Entre els vençuts el patiment de les sabates desgastades en el paviment. Mentrestant, llangueix l’amor i la seua utilitat al costat de l’estossec monòton del cresol. Ara recorde les mantes revoltes de les aigües i les corbes impensables del sutge. Ací la nit i els seus pulmons corcats.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





NOCTURNO




El gris de la tarde bracea entre mis hambres pasadas y presentes. (Los mismos grises de una jaula redonda, las mismas décadas de subterfugios, la materia gastada de los afectos sin dividendos.) Como la hojarasca, caen las alegrías; nos atemoriza el despojo tanto como los cadáveres. Entre los vencidos el sufrimiento de los zapatos desgastados en el pavimento. Mientras tanto, languidece el amor y su utilidad junto al carraspeo monótono del candil. Ahora recuerdo las cobijas revueltas de las aguas y las curvas impensables del hollín. Ahí la noche y sus pulmones carcomidos.

Del libro: “Antípodas del espejo”, 2018
©André Cruchaga