miércoles, 2 de octubre de 2019

SOVINT CURULLEM CRUELMENT

Imagen de Fb de Pere Bessó





SOVINT CURULLEM CRUELMENT




Sovint només curullem cruelment aquests buits que ens deixen les paraules: és com si jugàrem a la fatalitat residual dels somnis a aquesta gènesi del no-res del país al cel com una navalla de pedra els seguicis de cendra trepen la consciència fins a alienar l’aire i deixar-lo sense rosada (a l’horitzó enfosqueixen les palpebres mentre una rosa de peixos cecs degota la seua afonia) sempre se’ns arrabassa l’ànima per a afonar-nos a la fossa de la terra en la nit jacent del cos brama la pell la seua darrera ranera.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





A MENUDO COLMAMOS CON CRUELDAD




A menudo sólo colmamos con crueldad estos vacíos que nos dejan las palabras: es como si jugáramos a la fatalidad residual de los sueños a ese génesis de la nada del país sobre el cielo como una navaja de piedra los cortejos de ceniza taladran la conciencia hasta enajenar el aire y dejarlo sin rocío (en el horizonte oscurecen los párpados mientras una rosa de peces ciegos gotea su afonía) siempre se nos arrebata el alma para hundirnos en la fosa de la tierra en la noche yacente del cuerpo brama la piel su último estertor.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga