miércoles, 20 de enero de 2021

UDOL│ AULLIDO

 

Imagen Pinterest




UDOL

 

 

Aixeque la salmorra fins a l’infinit de l’udol. Res no fa suposar

diferent el desterrament o el metall dels grills clavats en les temples.

Refaig des del bescoll els sofismes,

el llençol somnàmbul de les pors

i aquest somni de trens com insecte en desbandada.

Mossegue els gargamells de la meua pròpia idiotesa,

aquesta follia en sèpia de l’agonia,

mossegue l’estranya consciència que tenen els claus i els trastos vells,

reprimesc l’espill trencat de l’horitzó:

sempre l’harmonia és fals balcó

per on es juga a la voracitat de qualsevol decrepitud.

A sota de la lluna circumdant, el mateix infern estrany de les paraules.

San Francisco, CA, 2013

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

 

AULLIDO

 

 

Elevo la salmuera hasta el infinito del aullido. Nada hace suponer

diferente el destierro o el metal de los grillos clavados en las sienes.

Rehago desde el pescuezo los sofismas,

la sábana sonámbula de los miedos

y ese sueño de trenes como insecto en desbandada.

Muerdo las fauces de mi propia idiotez,

esta locura en sepia de la agonía,

muerdo la extraña conciencia que tienen los clavos y los chunches

viejos, reprimo el espejo roto del horizonte:

siempre la armonía es falso balcón

por donde se juega a la voracidad de cualquier decrepitud.

Debajo de la luna circundante, el mismo infierno extraño de las palabras.

San Francisco, CA, 2013

.

Del libro: ‘Primavera de arcilla’

©André Cruchaga


ESPAVENT│ ASOMBRO

 

Imagen Pinterest




ESPAVENT

 

 

Dessagnades les lleixes de la memòria, no importa la simplesa

de las truites, ni aquestes ganes de llepar l’angoixa

en tocar la porta del foc.

En les llavors del purgatori esdevenen infinits pantans

(llepe les arrels

de la cambra on pernocten aquestes monstruositats);

mai els imaginaris no pinten trens, ni cometes infinites,

llevat de la pluja fortuïta que es clava en la pols.

En quina complicitat baixen els àngels a mossegar la carn

i els encaixos descrits en el somni?

Hi ha set des del melic fins al deliri de les illades.

Set memorable en un país maniàtic. Ossos que busquen reparació.

Set fins a les dents gastades dels pensaments…

San Francisco, CA, 2013

.

.

 

ASOMBRO

 

 

Desangrados los anaqueles de la memoria, no importa la simpleza

de las tortillas, ni estas ganas de lamer la angustia

al tocar la puerta del fuego.

En las semillas del purgatorio acontecen infinitos pantanos

(lamo las raíces

de la habitación donde pernoctan estas monstruosidades);

nunca los imaginarios pintan trenes, ni piscuchas infinitas,

salvo la lluvia fortuita que se clava en el polvo.

¿En qué complicidad bajan los ángeles a morder la carne

y los encajes descritos en el sueño?

Hay sed desde el ombligo hasta el delirio de los ijares.

Sed memorable en un país maniático. Huesos que buscan reparo.

Sed hasta los dientes gastados de los pensamientos…

San Francisco, CA, 2013

.

Del libro: ‘Primavera de arcilla’

©André Cruchaga