sábado, 8 de junio de 2019

ESTREMIMENT

Imagen FB de Pere Bessó





ESTREMIMENT




Un alma quiere nacer Ciega aún.
Mañana sus ojos mirarán...
Vicente Huidobro




Cec encara en l’aire que hi ha, ací en la pluja detinguda en cel. Sembla que el matí clava el seu cos dessagnant-se de cerç. El front, tebi, cenyit per la teua nuesa, retrata el vol del firmament i els ulls lleugers que busquen llibertat. Quan era xicotet, el riure núbil del misteri; però ara, quan m’afone, és confús l’espill de l’ocell que besa l’aigua. I bestials les mirades rovellades del demà. I convulsos els records inaudibles del penúltim respir.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





ESTREMECIMIENTO




Un alma quiere nacer Ciega aún.
Mañana sus ojos mirarán...
Vicente Huidobro




Ciego todavía en el aire que existe, ahí en la lluvia detenida en cielo. Parece que la mañana clava su cuerpo desangrándose de cierzo. La frente, tibia, ceñida por tu desnudez, retrata el vuelo del firmamento y los ojos ligeros que buscan libertad. Cuando niño, la risa núbil del misterio; pero ahora, cuando toco fondo, es confuso el espejo del pájaro que besa el agua. Y bestiales las miradas enmohecidas del mañana. Y convulsos los recuerdos inoíbles del penúltimo respiro.
.
Del libro “Estación Huidobro”, 2019
©André Cruchaga