TEMPS D’EVIDÈNCIES

©Pintura de Richard Diebenkorn

TEMPS D’EVIDÈNCIES

Giren les aspes del temps com ulls sentenciats. Què ens revela cada capbusseig d’ombres? Contra mi, el caos i la seua extensa adolescència destructora? Transite damunt de cada pedra i és circular la línia de la nuesa i és rara la mansuetud del riure i és conscient la boca del dolor. Tot s’esdevé una moneda gastada i inexpressiva. La il·lusió resulta una mena de fortuna i veritat enfront de la domesticitat. Davant del nus cec de l’angoixa, només exorcitze els buits i aquella retòrica de les absències. (Demà, amb seguretat, hauré de beatificar l’esbarzer i conviure amb matinades de rovell.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

TIEMPO DE EVIDENCIAS

Giran las aspas del tiempo como ojos sentenciados. ¿Qué nos revela cada zambullido de sombras? Contra mí, el caos y su extensa adolescencia destructora? Transito sobre cada piedra y es circular la línea de la desnudez y es rara la mansedumbre de la risa y es consciente la boca del dolor. Todo resulta una moneda gastada e inexpresiva. La ilusión resulta una suerte de fortuna y verdad frente a la domesticidad. Ante el nudo ciego de la angustia, sólo exorcizo los vacíos y aquella retórica de las ausencias. (Mañana, de seguro, habré de beatificar la zarza y convivir con madrugadas de herrumbre.)

.
Del libro “Vallejo dream”, 2019

©André Cruchaga

©Pintura de Richard Diebenkorn