jueves, 30 de julio de 2020

INHUMACIÓ │ INHUMACIÓN

André Cruchaga (Fotografía de Melvyn Aguilar)





INHUMACIÓ




Ja no importa la sang que s’aboca a la penombra, ni el gris d’oblit de la set: cansat ja, he d’inhumar els signes vitals de les finestres i la seua memòria de llarg infinit. (Encara que, a l’altra banda de la boira, se sent la mar i el teu sostenidor buscant-me la boca.)
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




INHUMACIÓN




Ya no importa la sangre que asoma en la penumbra, ni el gris de olvido de la sed: cansado ya, debo inhumar los signos vitales de las ventanas y su memoria de largo infinito. (Aunque, al otro lado de la niebla, se oye el mar y el sostén tuyo buscando mi boca.)
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020
©André Cruchaga