André Cruchaga (Fotografía de Melvyn Aguilar)
INHUMACIÓ
Ja no importa la
sang que s’aboca a la penombra, ni el gris d’oblit de la set: cansat ja, he
d’inhumar els signes vitals de les finestres i la seua memòria de llarg
infinit. (Encara que, a l’altra banda de
la boira, se sent la mar i el teu sostenidor buscant-me la boca.)
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE
BESSÓ
INHUMACIÓN
Ya no importa la
sangre que asoma en la penumbra, ni el gris de olvido de la sed: cansado ya,
debo inhumar los signos vitales de las ventanas y su memoria de largo infinito.
(Aunque, al otro lado de la niebla, se
oye el mar y el sostén tuyo buscando mi boca.)
.
Del libro: Firmamento antiguo, 2020
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario